Benvolgudes famílies:
Ja coneixeu l’esperit europeu del Casablanca, i també el seu desig de deixar emprenta més enllà de les nostres fronteres.
Col.laborem en aquests moments en projectes educatius amb centres de Grècia, Bulgària, Xipre, Letònia i Itàlia, i és amb aquest últim país que hem establert especials vincles de cooperació: els intercanvis escolars i humans entre tots dos són ben habituals, i aspiren a enfortir-se amb el pas del temps.
L’escola de primaria Don Giulio Testa, de la localitat de Venafro, ens obsequià mesos enrera amb una petita olivera -arbre mediterrani, arbre de pau- com a símbol d’agermanament entre les dues escoles. El vam plantar i, és clar, com no podía ser d’altra manera, l’olivera ha arrelat i veiem, semana a setmana, com noves branquetes -farcides de fulles- van donant volum a l’arbret. L’hem de veure gran, ben gran, i n’hem menjar les olives! Entre totes i tots el cuidarem.
Dimecres 14 l’escola tota, grup a grup, celebràrem un petit acte en què saludaven l’olivera del Casablanca, hi prometien afecte i atenció, i expressàvem el nostre desig d’una llarga vida entre nosaltres. I és clar, no va faltar un poema:
L’OLIVERA DEL CASABLANCA
Vol la pau, és clar: és olivera.
*Pace sì; è cosa vera.
*Da Venafro bella viene qui:
A Sant Boi, joliu, serà feliç.
Us convidem a visitar i saludar la nostra olivera. La trobareu al pati de dalt, tot a tocar del tancat dels petits, i la reconeixereu per la seva base quadrada, d’un lluent groc. Us hi espera!
*
De pau, certament.
Ha vingut aquí, des de la bonica Venafro.
